Mites i realitats de la producció de neu a les estacions d’esquí
En el context actual de les estacions d’esquí cada cop adquireix més protagonisme la producció de neu. Aquests sistemes permeten:
-
Assegurar l’inici de la temporada d’esquí.
-
Allargar la temporada d’esquí fins èpoques més avançades.
-
Millorar la qualitat de la neu a les pistes (menys plaques de gel, menys pedres en superfície, etc.).
-
Obrir pistes que poden ser essencials per a l’operació de les estacions d’esquí, com per exemple, la base de les estacions, àrees de debutants, connexions entre sectors, o bé, pistes de competició.
Al gràfic següent mostra un estudi de dies de temporada d’esquí d’una estació situada als Alps austríacs amb tres escenaris durant varies temporades:
-
Observat: És a dir, les dades reals de dies d’obertura de l’estació amb el sistema de producció de neu existent. Mostra una homogeneïtzació al llarg dels anys entre 130 i 160 dies per temporada.
-
Simulat: Estimació de dies d’obertura de l’estació amb la millora i extensió del sistema de producció de neu. S’observa una millora especialment als anys on la precipitació de neu és més baixa i una major estabilització dels dies d’obertura propers als 160 dies
-
Simulat amb neu natural: Estimació de dies d’obertura de l’estació en cas de no disposar de sistema de producció de neu. S’observa una dependència marcada a les precipitacions anuals.
Il·lustració 1. Simulació de la durada de la temporada en tres escenaris diferents. Font: Hanzer, F., et al., Distributed, explicit modeling of technical snow production for a ski area in the Schladming region
Tots aquests avantatges no tan sols afecten les estacions sinó també a les poblacions i comarques properes on s’ubiquen els dominis esquiables, donant-les una major estabilitat econòmica i social (hotels, restaurants, comerços, etc.).
Donat el revol als mitjans de comunicació arrel dels Jocs Olímpics de Beijing 2022, on la producció de neu ha jugat un paper essencial, volem aclarir certs mites i realitats relatives a la producció de neu a les estacions d’esquí:
-
Concepte de neu “Artificial”: Normalment s’adjunta l’adjectiu “artificial” a la producció de neu per diferenciar-la de la neu precipitada de forma “natural”. Aquest adjectiu és incorrecte i tendenciós, ja que la neu produïda s’obté transformant aigua pulveritzada en cristalls de gel, en un procés totalment natural (congelació de l’aigua pulveritzada en un ambient fred).
Al mateix temps, l’aire fred es projecta per què les gotes d’aigua es cristal·litzin i s’aglomerin. El fenomen correspon a l’expansió adiabàtica sobre l’aigua vaporitzada. Les etapes següents: atomització, nucleació, evaporació i convecció, permeten formar la neu a partir de l’aigua pulveritzada, segons es mostra al gràfic següent:
Il·lustració 2. Esquema de les diferents fases de producció de neu. Font: SNTF 2002
Certament els cristalls generats no tenen la forma tan característica i aleatòria dels flocs de neu naturals però presenten característiques totalment adients per a la pràctica de l’esquí.
A continuació es mostra la imatge de diferents flocs de neu naturals i els derivats de la producció de neu:
|
|
Font: https://www.acna.cat/geometria-dels-flocs-de-neu/ |
Font: Météo France |
-
Ús d’additius per la producció de neu: Aquesta “creença” és falsa i majoritàriament sorgeix de sistemes antics i en desús com SNOWMAX. Aquesta tecnologia utilitzava la proteïna de la membrana de la bactèria Pseudomonas syringae que afavoria la nucleació de la molècula d’aigua per a la formació de cristalls de neu. Pels costs derivats de la seva utilització, la discutible eficàcia real de l’additiu, la complexitat d’aplicació del producte i el principi de precaució (producte potencialment contaminant), l’any 2006 les estacions franceses van pactar no utilitzar-la. Així mateix a les estacions dels Pirineus espanyols i andorrans tampoc es fa servir aquests additius. En definitiva, insistim en que la neu produïda no conté cap substància altra que aigua.
-
Consum exorbitant d’aigua: En primer lloc, cal assenyalar que l’ús d’aigua per a la producció de neu no és consumptiu, és a dir, l’aigua es transforma en neu durant la temporada d’esquí i a la primavera torna al cicle d’aigua (rius) durant el desgel, amb pèrdues poc significatives (estimades en un 2% per sublimació durant el procés de fabricació). La neu produïda, un cop fosa, pot ser utilitzada per altres usos (consum humà, industrial, energètic, agrícola, etc.), sense observar-se cap minva en quant a la qualitat física-química.
Per altra banda, la permanència de neu a les pistes a la primavera pot causar un endarreriment en el naixement i floració de les plantes així com una modificació en la composició de les espècies presents. Si bé, cal assenyalar que els terrenys on s’ubiquen les pistes innivades han estat normalment adequades mitjançant moviments de terres i posteriorment sembrades a base de barreges d’espècies al·lòctones.
En pistes naturals amb vegetació autòctona (on no s’han realitzat moviments de terres per la seva conformació), no s’han pogut realitzar estudis suficients donat que aquestes pistes no solen comptar amb innivadors.
A més, per posar en context els volums d’aigua utilitzats per diferents usos, mostrem els consums de diferents sectors:
-
-
Jocs olímpics de Beijing 2022: 185.000 m3
-
Reg agrícola de panís al Segrià, sobre una superfície de 30 hectàrees de cultiu: 185.000 m3/any
-
Estació d’esquí de Grandvalira per producció de neu: 1.000.000 m3/temporada
-
FEDA per producció hidroelèctrica: 7.000.000 m3/any segons “l’Estudi per a l’elaboració anyal de l’inventari i Quantificació de la despesa hídrica per usos del Principat d’Andorra de l’any 2016”).
-
Piscines privades a França: 25.000.000-37.000.000 m3
-
Cal destacar que les pèrdues d’aigua a les conducció dels sistemes de producció de neu són molt reduïdes, ràpidament detectables (l’aigua surt a pressió) i es reparen immediatament , mentre que per les conduccions de la xarxa de consum d’aigua potable urbana són elevades (per exemple, a la Parròquia de La Massana d’Andorra amb una població censada de 10.571 habitants, s’estimen les pèrdues de xarxa en 508.230 m3/any, que corresponen al 40% de l’aigua captada estimada en 1.270.580 m3/any, segons es desprèn de “l’Estudi per a l’elaboració anyal de l’inventari i Quantificació de la despesa hídrica per usos del Principat d’Andorra de l’any 2016”).
-
Necessitats d’emmagatzematge: A les estacions d’esquí dels Pirineus, la clau per a la producció de neu és la disponibilitat d’aigua suficient. L’aigua prové de captacions sobre rius o aigües soterrànies situades prop de les estacions d’esquí.
Si bé és cert que la producció de neu és més freqüent a començament de temporada d’esquí, coincidint amb l’època d’estiatge dels rius i per tant, cal garantir un cabal ecològic obligatori abans de començar a captar l’aigua per a la producció de neu. Així, per garantir l’equilibri entre la producció de neu i els requisits mediambientals, és recomanable que les estacions d’esquí emmagatzemin aigua amb la construcció de dipòsits que permetin reservar el 60% de les necessitats d’aigua pera la producció de neu captades durant èpoques d’abundància (desgel a la primavera i tardor).
Per concloure, es remarca que la producció de neu és part fonamental de l’operació de les estacions d’esquí i serveix per donar estabilitat i prosperitat a les àrees on s’ubiquen els dominis esquiables.
El futur de la producció de neu ha d’estar encaminat en la millora tecnològica dels sistemes empleats, per tal d’incrementar l’eficiència energètica dels equips de producció: bombes, compressors i innivadors. A més, les estacions d’esquí han de jugar un paper essencial, amb la construcció de basses d’emmagatzematge d’aigua que serveixen per una correcta gestió de l’apreciat recurs que és l’aigua.
Share